VIDA DOMÈSTICA
.......................You water a plant
.......................You water a plant
.......................That is an answer to a question
.......................People who stay in bathrobes is another answer to a question
........................................................ Josh Cook
Sóc de lot vulgar,
la meua arrogància ans bé primària
es rega amb l’aigua d’un humil gerani de corralet:
Mai no he tingut un vertader jardí a casa
per a plantar el cirer,
per això mai no he patit un miracle,
ni he sabut trobar el punt de retorn
per a fer la mitja volta
davant de cada desig insatisfet,
ni puc fer gaudir el meu numen de poeta
clientelar de la seua ombra.
I si amb l’enyorança del perfum de la rosa del desert,
se m’acudira emprar imaginàriament
el vell gerro trobat a Tennesse,
jo mateix em badaria.
A les palpentes amb un gerro d’embús casolà
pel forat equivocat capaç de trencar-me una dent,
els meus dits no són llargs ni prims,
ni tan sensibles per a endevinar el teuladí o el matoll,
la pedra necessària,
la meua arrogància ans bé primària
es rega amb l’aigua d’un humil gerani de corralet:
Mai no he tingut un vertader jardí a casa
per a plantar el cirer,
per això mai no he patit un miracle,
ni he sabut trobar el punt de retorn
per a fer la mitja volta
davant de cada desig insatisfet,
ni puc fer gaudir el meu numen de poeta
clientelar de la seua ombra.
I si amb l’enyorança del perfum de la rosa del desert,
se m’acudira emprar imaginàriament
el vell gerro trobat a Tennesse,
jo mateix em badaria.
A les palpentes amb un gerro d’embús casolà
pel forat equivocat capaç de trencar-me una dent,
els meus dits no són llargs ni prims,
ni tan sensibles per a endevinar el teuladí o el matoll,
la pedra necessària,
així que acabaria amb un enrenou apegalós
i traces de vesc a les parets,
pel tauló de mostrador,
en la fulla cendrosa de paper d’estrassa en blanc.
pel tauló de mostrador,
en la fulla cendrosa de paper d’estrassa en blanc.
Deixe córrer l’aigua calenta a la pica del fàstic
i mire de no encantar-me amb cavallets de mar:
El barnús com un drap de la cuina humiteja,
i aviat començarà a ben podrir.
i mire de no encantar-me amb cavallets de mar:
El barnús com un drap de la cuina humiteja,
i aviat començarà a ben podrir.
VIDA DOMÉSTICA
......................You water a plant
.....................That is an answer to a question
.....................People who stay in bathrobes is another answer to a question
........................................................Josh Cook
........................................................Josh Cook
Soy de lote vulgar,
mi arrogancia más bien primaria
se riega con el agua de un humilde geranio de corralito:
Nunca tuve un verdadero jardín en casa
para plantar el cerezo,
por eso nunca he sufrido un milagro,
ni he sabido encontrar el punto de retorno
para dar la media vuelta
ante cada deseo insatisfecho,
ni puedo hacer gozar a mi numen de poeta
clientelar de su sombra.
Y si con la añoranza del perfume de la rosa del desierto,
se me ocurriera usar imaginariamente
el viejo jarrón encontrado en Tennesse,
yo mismo me quebraría.
A tientas con un jarro de atasco casero
por el agujero equivocado capaz de romperme un diente,
mis dedos no son largos ni delgados,
ni tan sensibles para adivinar el gorrión o el matorral,
la piedra necesaria,
así que acabaría con un batiburrillo pegajoso
y huellas de muérdago en las paredes,
por el tablón de mostrador,
en la hoja ceniza de papel de estraza en blanco.
por el tablón de mostrador,
en la hoja ceniza de papel de estraza en blanco.
Dejo correr el agua caliente en la pila del tedio
y trato de no encantarme con caballitos de mar:
El albornoz como un trapo de cocina humedece,
y pronto comenzará a bien pudrir.
y trato de no encantarme con caballitos de mar:
El albornoz como un trapo de cocina humedece,
y pronto comenzará a bien pudrir.
© Pere Bessó i González
1 comentario:
Maestro Pere, es tu poema de nostalgias un viaje interno hacia el perfume de aquella rosa del desierto.
Es de esos poemas que habitualmente se escriben dentro de nuestra casa pero debieron ser escritos a la sombra de ese bosque de abedules para que su claridad final nos recuerde que allá al fondo de nosotros mismos reside la Luz y su secuela de milagros.
Gracias por compartirnos desde tan lejos tus alforjas repletas de Catalán y poesía.
abrazo,
d.
Publicar un comentario